lunes, 11 de febrero de 2008

Indecisió

Sé el què haig de fer.

La porta del carrer és oberta,
esquerpa i fosca com una gola de llop.
I mentre decideixo si tinc o no tinc por
em transformo en una formiga excavadora.

Si hagués estat només jo
hauria fet un salt a cegues,
sense por a la foscor del meu davant,
com una fera alliberada.

Podem buscar tresors,
i podem jugar-nos-ho al tot o res.
Podem fer castells de sorra
i omplir-los de vent.

A l’expectativa el temps s’acaba.
Cal trobar un niu adecuat per qui encara ha de néixer.
A l’expectativa el temps passa.
Els dies llargs sense llum.
Aferrar-se al Jo és el més important
per un esclau, a pesar de la terra.

7 comentarios:

Dani Clemente dijo...

Yeah... M'agrada

Unknown dijo...

Gràcies, Dkaw, tu sempre tan fidel...

Dani Clemente dijo...

jaja poetes Bloggers abandonats sense fronteres xdd

narranacion.com dijo...

Voldries ser només tu per fer un salta cegues?

dkaw: I'm another 21th century schizo man

Unknown dijo...

Nilo, des que et conec que els salts a cegues fan més por, perquè abans no tenia res a perdre i ara sí. Pero és millor així

Dani Clemente dijo...

Sé el que has de fer: actualitzar ja xd

narranacion.com dijo...

Actualitza!!!!