
La porta del carrer és oberta,
esquerpa i fosca com una gola de llop.
I mentre decideixo si tinc o no tinc por
em transformo en una formiga excavadora.
Si hagués estat només jo
hauria fet un salt a cegues,
sense por a la foscor del meu davant,
com una fera alliberada.
Podem buscar tresors,
i podem jugar-nos-ho al tot o res.
Podem fer castells de sorra
i omplir-los de vent.
A l’expectativa el temps s’acaba.
Cal trobar un niu adecuat per qui encara ha de néixer.
A l’expectativa el temps passa.
Els dies llargs sense llum.
Aferrar-se al Jo és el més important
per un esclau, a pesar de la terra.
7 comentarios:
Yeah... M'agrada
Gràcies, Dkaw, tu sempre tan fidel...
jaja poetes Bloggers abandonats sense fronteres xdd
Voldries ser només tu per fer un salta cegues?
dkaw: I'm another 21th century schizo man
Nilo, des que et conec que els salts a cegues fan més por, perquè abans no tenia res a perdre i ara sí. Pero és millor així
Sé el que has de fer: actualitzar ja xd
Actualitza!!!!
Publicar un comentario