lunes, 11 de febrero de 2008

Indecisió

Sé el què haig de fer.

La porta del carrer és oberta,
esquerpa i fosca com una gola de llop.
I mentre decideixo si tinc o no tinc por
em transformo en una formiga excavadora.

Si hagués estat només jo
hauria fet un salt a cegues,
sense por a la foscor del meu davant,
com una fera alliberada.

Podem buscar tresors,
i podem jugar-nos-ho al tot o res.
Podem fer castells de sorra
i omplir-los de vent.

A l’expectativa el temps s’acaba.
Cal trobar un niu adecuat per qui encara ha de néixer.
A l’expectativa el temps passa.
Els dies llargs sense llum.
Aferrar-se al Jo és el més important
per un esclau, a pesar de la terra.

7 comentarios:

DKaW_ dijo...

Yeah... M'agrada

Janko dijo...

Gràcies, Dkaw, tu sempre tan fidel...

DKaW_ dijo...

jaja poetes Bloggers abandonats sense fronteres xdd

Nilo dijo...

Voldries ser només tu per fer un salta cegues?

dkaw: I'm another 21th century schizo man

Janko dijo...

Nilo, des que et conec que els salts a cegues fan més por, perquè abans no tenia res a perdre i ara sí. Pero és millor així

DKaW_ dijo...

Sé el que has de fer: actualitzar ja xd

Nilo dijo...

Actualitza!!!!