Si els miralls nadessin per aigues profundes
recarregats i barrocs.
Si sobrevolessin espais buits
donarien voltes i voltes
abarcant impotents el blau per posseir-lo.
Els pulmons plens d'alè esperen
la nau imaginada que ens durà a la supernova.
Neixen les idees més fortes que el temps
que transmuten en trencaclosques de peces eternes.
I no hi ha ni un sol batec perdut,
i s'aprofita el dolor de cada ferida,
i s'emmagatzema la rabia dels sons muts.
Parteix la cara de la la Fortuna
o trenca tots els miralls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario