viernes, 29 de agosto de 2008

Cadenes


No aniries enlloc
si no cremessin les petjades ocultes.
Algú creua l'espectre visible
i torna a la rutina on seus.

En la teva fosca cambra
mires de reüll allò que saps
des de sempre.

-On ets?

Abraçaria el foc
mil vegades més
si pogués despertar
.

3 comentarios:

DKaW_ dijo...

wee, set trobaba a faltar, com a minim has tornat amb estil, molt bo

Janko dijo...

la veritat és que he estat una mica liada últimament, però intentarem resucitar el blog. Moltes gràcies pel coment!

Marc González Rossell dijo...

tu també fa temps que no posteges res jeje, m'encanten les imatges en els poemes i aquest "cadenes" és poderosa