sábado, 27 de octubre de 2007

A Nilo



El gnom il·lusionista
toca tots els rellotges perque cantin junts,
domestica els espais,
y omple de música totes les caixes.

Aleshores el temps brilla i flota,
afloreix un girasol per l'esòfag A Menjar la LLum Del Sol

Aleshores els gegants ja no fan por
(només ombres de molins presoners del món)

Quan siguem grans
t'esperaré al castell del mig del llac
entre llibres RAROS i càmares secretes


martes, 23 de octubre de 2007

Gossos i ovelles
















Per una pantalla oberta
a una altra dimensió es fan
visibles les cares
invisibles del Ball de Carnaval.

La dèbil fortalesa toca tecles que no sonen ni es veuen.
La misèria zombie cava tombes zombies,
i la humanitat s'amaga avergonyida.

I així s'aixequen els murs silenciosos
que ens protegeixen de la por
als lladrucs i als ullals.

Murs que amaguen i aïllen
als de les expressions de ceràmica.
Murs que s'aixequen com ganivets
i separen les ovelles i els gossos.

jueves, 4 de octubre de 2007

El viatge del titella















Abans de perdre el tel delicat de l’aurora
voldria saber qui he estat.

Excavo la ciencia y la fantasia       
ben fort, ben fons,
per assaborir cada petita ració
de màgica lucidesa.
I menjo paraules per dinar i sopar
a veure si esgarrapo algun tros més de veritat.

Perque el Tren ja es aquí
i cal tancar el somriure i el plaer,
cal transmutar el jo
i fer rodar la màquina boja
que no sap on va.