No aniries enlloc
si no cremessin les petjades ocultes.
Algú creua l'espectre visible
i torna a la rutina on seus.
En la teva fosca cambra
mires de reüll allò que saps
des de sempre.
-On ets?
Abraçaria el foc
mil vegades més
si pogués despertar.
El Laberint de Janko és un espai on captar i retenir els instants fugaços, les belleses insignificants, les sensacions efímeres que venen i van. Capturar-les, tancar-les i guardar-les, perquè res es pugui perdre, ni res pugui ser oblidat.
viernes, 29 de agosto de 2008
Cadenes
lunes, 11 de febrero de 2008
Indecisió
Sé el què haig de fer.
La porta del carrer és oberta,
esquerpa i fosca com una gola de llop.
I mentre decideixo si tinc o no tinc por
em transformo en una formiga excavadora.
Si hagués estat només jo
hauria fet un salt a cegues,
sense por a la foscor del meu davant,
com una fera alliberada.
Podem buscar tresors,
i podem jugar-nos-ho al tot o res.
Podem fer castells de sorra
i omplir-los de vent.
A l’expectativa el temps s’acaba.
Cal trobar un niu adecuat per qui encara ha de néixer.
A l’expectativa el temps passa.
Els dies llargs sense llum.
Aferrar-se al Jo és el més important
per un esclau, a pesar de la terra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)