sábado, 10 de noviembre de 2007

Regresió


Memoria parla del que sap, i espera.
Els passos a la neu ja estan esborrats
i si els peus s'enfonsen en pulcres forats blancs,
què queda si no tu, Memòria?

Molt molt enrere
vivia en un punt petit petit
que trasvessava ruines fantasmals.
M'asbtreia el balanceig de la corda fluixa,
les tremoloses passes de funambulista,
l'horitzó boirós i fred del món invertit.

Però Memòria només veu La Imatge Més Bella,
una teranyina al bosc, amb gotes de rosada ressegint-la,
que el sol de l'alba feia parpellejar,
perfecte i fràgil.

3 comentarios:

DKaW_ dijo...

el millor dels que te he vist, bee xd

Janko dijo...

en serio? Jo creia que era el pitjor. Vaig acabar d'escriure'l a la matinada, molt satisfeta; però l'endemà quan el vaig tornar a llegir... En fi, allò que passa

DKaW_ dijo...

xdd sii molt tipic, pasa molt que queda molt be el que t'agrada poc escoltar, i que les coses que creus q queden de puta madre nomes les entens tu xd