No parlo.
No parlo perquè tot està dit,
tots el poemes s'han escrit,
tots els quadres s'han pintat.
I l'aire inunda el dia
d'un líquid pastós, com saliva d'un cargol
que arrossega una pesada cuirassa.
Som petits, i cada dia augmenta
la distància que ens encongeix,
fins a un punt irreversible.
On s'amaguen les botes del gegant?
Un dia robarem les paraules
i crearem un nou llenguatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario