sábado, 27 de octubre de 2007

A Nilo



El gnom il·lusionista
toca tots els rellotges perque cantin junts,
domestica els espais,
y omple de música totes les caixes.

Aleshores el temps brilla i flota,
afloreix un girasol per l'esòfag A Menjar la LLum Del Sol

Aleshores els gegants ja no fan por
(només ombres de molins presoners del món)

Quan siguem grans
t'esperaré al castell del mig del llac
entre llibres RAROS i càmares secretes


2 comentarios:

Nilo dijo...

Com el bosc que no pot ser bosc sense els arbres, jo no sóc res sense tu.

Un petó.

RED PÈRILL dijo...

yO SIN TI NO SOY NADA, que cantava l'Amaral... jejeje