El gnom il·lusionista
toca tots els rellotges perque cantin junts,
domestica els espais,
y omple de música totes les caixes.
Aleshores el temps brilla i flota,
afloreix un girasol per l'esòfag A Menjar la LLum Del Sol
Aleshores els gegants ja no fan por
(només ombres de molins presoners del món)
Quan siguem grans
t'esperaré al castell del mig del llac
entre llibres RAROS i càmares secretes
2 comentarios:
Com el bosc que no pot ser bosc sense els arbres, jo no sóc res sense tu.
Un petó.
yO SIN TI NO SOY NADA, que cantava l'Amaral... jejeje
Publicar un comentario