Per una pantalla oberta
a una altra dimensió es fan
visibles les cares
invisibles del Ball de Carnaval.
La dèbil fortalesa toca tecles que no sonen
ni es veuen.
La misèria zombie cava tombes zombies,
i la humanitat s'amaga avergonyida.
I així s'aixequen els murs silenciosos
que ens protegeixen de la por
als lladrucs i als ullals.
Murs que amaguen i aïllen
als de les expressions de ceràmica.
Murs que s'aixequen com ganivets
i separen les ovelles i els gossos.
2 comentarios:
wow! els teus poemes també tenen imatges molt potentes. visca la por!
Em mola el rollo aquest sinistre-infantiloide, ole tus webos
Publicar un comentario