Sé el què haig de fer.
La porta del carrer és oberta,
esquerpa i fosca com una gola de llop.
I mentre decideixo si tinc o no tinc por
em transformo en una formiga excavadora.
Si hagués estat només jo
hauria fet un salt a cegues,
sense por a la foscor del meu davant,
com una fera alliberada.
Podem buscar tresors,
i podem jugar-nos-ho al tot o res.
Podem fer castells de sorra
i omplir-los de vent.
A l’expectativa el temps s’acaba.
Cal trobar un niu adecuat per qui encara ha de néixer.
A l’expectativa el temps passa.
Els dies llargs sense llum.
Aferrar-se al Jo és el més important
per un esclau, a pesar de la terra.
