Gossos i ovelles

Per una pantalla oberta
a una altra dimensió es fan
visibles les cares
invisibles del Ball de Carnaval.

La dèbil fortalesa toca tecles que no sonen
ni es veuen.
La misèria zombie cava tombes zombies,
i la humanitat s'amaga avergonyida.

I així s'aixequen els murs silenciosos
que ens protegeixen de la por
als lladrucs i als ullals.

Murs que amaguen i aïllen
als de les expressions de ceràmica.
Murs que s'aixequen com ganivets
i separen les ovelles i els gossos.

El viatge del titella

Abans de perdre el tel delicat de l’aurora

voldria saber qui he estat.

Excavo la ciencia y la fantasia       

ben fort, ben fons,

per assaborir cada petita ració

de màgica lucidesa.

I menjo paraules per dinar i sopar

a veure si esgarrapo algun tros més de veritat.

Perque el Tren ja es aquí

i cal tancar el somriure i el plaer,

cal transmutar el jo

i fer rodar la màquina boja

que no sap on va.

Blanc

Sempre (o gairebé)

ets tu el més fort dels dos.

Quiet però creixent,

poderós cirurgià de marbre,

dolorosa es la cruesa amb que dius allò evident…

De què serveix repartir tots els colors,

si no es pot buidar el que ja està buit?

I m’escapo per camins aburrits però confortables.

Repetitius i segurs, repulsius i sedants.

On tot està servit, i no fa falta sentir res.

Oh! Ull del temps

Ets tu el qui em prens les paraules

just abans de ser pronunciades?

Si veiesis el meu bosc fermentat

et doblegaries davant meu…